CONTE DE LA PRIMAVERA

La fada Primavera havia passat tot el dia despertant a totes les flors.Però la Margarida seguia dormint.

Després d'un gran esforç sortint de terra, la Margarida es trobava cansada, així que havia  tornat a tancar els ulls.

La nit va arribar acompanyada per una lluna nova i creixent.I la Margarida somiava amb un cel d'estels de margarides i se sentia feliç.

L'endemà, el sol va despertar la Margarida,Va començar a obrir els seus pètals, va mirar al seu voltant. El jardí era ple de flors de tots colors.

Un munt de bestioletes amb ales i el cos ratllat no paraven de volar per tot arreu.Va mirar espantada, les altres altres flors no li van fer cap cas, totes estaven tranquil·les.De sobte es va sentir un zummm-zummm molt estrany i fort.La Margarida va tenir por. No sabia que podia passar ni que devia ser aquell soroll!Una de les bestioletes es va posar damunt seu i li va fer pessigolles.La Margarida va riure i es va tranquil·litzar mentre l'animalet marxava volant.

La Margarida va preguntar a les altres flors qui era la bestioleta que havia estat damunt seu,les altres flors li van contestar a la vegada: - Era una abella!Mentre la flor blava li explicava que les abelles fan mel i que les visiten cada dia, la Margarida va tornar a sentir unes pessigolletes, aquestes eren diferents i molt suaus.- Són papallones. Va dir la fada Primavera i venim a dansar per a tu.

La Margarida era molt feliç. Mai havia vist una dansa tan bonica.

La Dansa de les PapallonesDe Dolors Todolí, 2008. Adaptació EPR